El passat dia 26 de desembre, dia de Sant Esteve, es va organitzar la sala de l’Avenç el primer quinto popular. La iniciativa va neixer com a proposta per la recapatció de diners per tal de poder finançar la renovació de vesits. Una renovació que degut a la “falta de remanent” no comptarà amb tot el suport que una iniciativa com aquesta requereix, per a fer front als prop de 7000€ que hem pressupostat.
Aqui teniu unes quantes fotos
[flickr album=72157623093744178 num=36 size=Square]
Tal i com expliquen els companys de festes.org, El “Quinto”, “Quina” o “Plena” són alguns dels jocs col·lectius i d’atzar més característics de les festes de Nadal. En moltes poblacions les partides d’aquests jocs esdevenen els epílegs perfectes dels dinars de Nadal i un bon moment per trobar-se amb els amics i coneguts.
En l’actualitat, el Quinto, Quina o Plena es juguen després dels àpats típics de les festes de Nadal tant en l’àmbit familiar com en locals comunitaris habilitats per a l’ocasió. Es tracta d’un tipus de joc en què cada jugador té un cartó dividit en cases diferentment numerades i va posant senyals (amb llegums, guixetes, pedres) a les caselles a mesura que, trets a la sort, van sortint els nombres corresponents. El premi és pel primer jugador que aconsegueix omplir tota una casella (Quinto), totes les cases del cartró (Plena), o les cinc cases d’una mateixa fila (Quina).
La interacció verbal i el diàleg que s’estableix entre “el lloro” i els jugadors és una de les claus de l’èxit d’aquests jocs. En el Quinto i la Quina, el “lloro” és la persona encarregada d’anar cantant els nombres que van sortint a l’atzar d’un recipient de vímet i que mai són cantats amb el seu nom, sinó mitjançant endevinalles. Així, el número “1” es canta com “el més petit”, el “25” es respon amb un “Nadal!” o “les mamelles de la Paula” que es refereix al “88”.
(extret de festes.org a l’enllaç http://www.festes.org/articles.php?id=241)
Números del quinto
En la edició la nostra vila es van aplegar prop d’un centenar de persones que des de les vuit del vespre van estar jugant per aconseguir els diferents prèmis que s’hi sortejavem, tots aportats per part dels membres del Ball de Diables. Un bon assortit de caves, vins, torrons i dolços de Nadal, embotits i un parell de pernilets van fer que la gent s’animés a col·laborar d’aquesta manera amb la recaptació del Ball de Diables.
La nit va ser molt animada i vam comptar amb força representació de gent d’Esplugues que va donar un toc molt divers. La sala de l’Avenç es va quedar petita i fins i tot es va haver de tèmer per que hi capigués tothom.
El resultat, una bona experiència que possiblement es repetirà l’any vinent, i vam tancar el quinto amb un fort impuls per la renovació d’aquests vestits amb una recaptació imporant.
Malauradament, hem tengut notícia que l’encarregat de desar els diners recollits els va perdre de camí cap a casa, per la qual cosa demanem a tothom que en sàpiga res que es posi en conctacte a la nostra adreça ball@diablesdesplugues.org.
Aquestes és la seva declaració:
Bones Diables,
Aquest correu segurament no agradarà massa i la veritat és que no sé massa com explicar-ho, però ahi va, sense embuts.
Ahir, després del quinto vam fer un recompte de diners i me’ls vaig posar a la butxaca de la jaqueta. Sortint de l’avenç, força borratxo, vam anar al 2 punts a fer uns beures i no sé com ni quan avui m’he adonat que ja no tenia les peles a la jaqueta. No sé com va ser, jo em vaig oblidar que duia els diners i no sé si algú me’ls va robar al mateix bar, si se’m van caure pel camí o què, però el cas és que després de moltes hores buscant no els he trobat per enlloc!
He anat al 2 punts i allà no en saben res, he fet i desfet el camí cap a casa 3 vegades, he regirat casa meva, la furgo, però res. Bua, em sento fatal.
Em sap molt greu, això passa per beure massa, no sé, ja he parlat amb algú de la colla i hem quedat de fer demà dilluns una reunió extraordinària urgent a les 20h a l’Avenç per veure si algú sap alguna cosa més o parlar de com ho fem (si hem de fer denúncia, parlar amb l’Ajuntament, etc…)
I repeteixo, que la irresponsabilitat ha estat meva, i tranquils que ara tinc feina i podré avançar aquests diners, en parlem demà.
Bé, ho sento pel que ha passat amb la pasta, ens veiem demà qui pugui, vaig a dormir (si puc)
