Toc de foc… a l’Agenda

L’Agenda del Pont (butlleti municipal afegit) té un espai dedicat a les entitats d’Esplugues de Llobregat que funciona des d’una pila de mesos. Es tracta d’intentar donar més visibilitat a la existència i a la feina que es fa des del teixit associatiu.

El nostre Ball de Diables encara no ha aparegut, al meny en el torn que correspondria. Però si revisem el mes de febrer d’aquesta publicació (enllaç) ens trobarem que aquest cop està deicat a una colla de foc… Toc de Foc de la Bòbila, una de les dues colles de Diables Infantils.

Entitat que fa poc va celebrar el seu cinquè aniversari i que participa amb normalitat dels actes de Festa Major (la de Sant Mateu) tot i ser una colla que es defineix a cavall entre Esplugues i l’Hospitalet de Llobregat.

Si us fixeu bé en la cantonada inferior esquerra veureu, entre un bany d’espurnes dues figures, una subjectant un ceptrot de tre barilles i l’altra ballant-hi sota. Al principi poden sortir dubtes… un ceptrot igual que el de al Diablessa del Ball de Diables!! de Toc de Foc???? Però si se li dedica un instant esp ot confimrar ràpidament:  indubtablement és un diable que te agafat el ceptrot i no cap Diablessa com caldria esperar… però el vestit, ostres… te unes ones que semblen del tot les nostres; pel mig de l’espinada! Però quan un diable ha cremat amb el ceptrot de la Diablessa ???

L’any correspon al que va venir el Ball de Diables de la Riera de Gaià a Esplugues…  celebravem “d’aquella manera” un aniversari i vam acabar el correfoc de Festa Major amb el cinc ceptrots que tenim… els dos de Llucifer i Diablessa (aquell any estrenàvem els nous) i el gros, diria que el recuperàvem aleshores…

Apagallums de Camablanca

Els Apagallums de Camablanca s’estrenaran a principis de gener

Diables

El bateig oficial de la colla de diables de Sant Just serà al mes d’abril al nostre municipi, però, abans, participaran d’un correfoc al barri de Sant Andreu de Barcelona. D’aquesta manera, encetaran l’any 2010 amb aquesta primera prova de foc.

En una reunió amb els integrants de la colla es va establir que s’estrenaran el cap de setmana del 9 de gener.

A banda d’aquest correfoc, els diables ja han enllestit el disseny del vestuari dels integrants. Per tal de finançar-lo, ara els components de la colla vendran loteria pel sorteig de Reis.

A més, també han dut a terme un primer assaig de pirotècnia que es va desenvolupar de manera satisfactòria.

Els Apagallums de Camablanca, els diables de Sant Just, ja són una quarantena de membres i s’estrenaran a principis de gener de 2010.

http://www.facebook.com/people/Apagallums-De-Cama-Blanca/100000208699042

——

Apagallums de Camablanca


DESCRIPCIÓ

· Barret cobert d’escames, que pot assolir fins a 40 cm de diàmetre, primer de forma ovoide, amb el temps convex, per acabar aplanat, de color bru, clar o gris.
· Peu fibrós, recte i llarg fins a 40 cm, a la part alta té un doble anell que es pot fer moure al llarg de la cama.
· Carn tova i blanca, immutable al tall, amb gust d’avellanes. · Làmines denses i blanques, amb el temps s’enfosqueixen.

DADES D’INTERÈS
Altres noms: cogomella, cogoma, paraigua, paloma.
Família: agaricàcies.
Coneixement: bolet força apreciat al nord-oest de la Península Ibèrica. A les nostres comarques és relativament poc conegut, tot i que cada any hi ha més afició a collir-lo.
Hàbitat: creix a les brolles, boscos aclarits, en llocs oberts al costat de camins i prats, té preferència pels sòls àcids.
Època de l’any: de l’estiu fins als primers freds de l’hivern.
Valor culinari: si se n’elimina el tronc, massa dur i fibrós, és un bon comestible. Amb poca tradició a les cuines catalanes.
Comercialització: en mercats i comerços especialitzats, de manera testimonial.
Altres espècies: hi ha altres espècies de lepiotes que cal rebutjar. Es diferencien clarament perquè són molt més menudes, tant de talla com de diàmetre, la majoria de les quals són metzinoses.

El tamborino de la Senyoreta Pepis

Remenant pel blog del nostre Marcel Casellas hem trobat aquesta entrada. El Marcel ens parla de diferents intruments musical i de la formació tradicional de “Tres Quartans” i de l’origen d’aquest mot… i oh sorpresa! Altre cop tot lliga malgrat que els nostre tabals siguin més grans… us adjuntem un fragment del text i us convidem a visitar el Bloc d’en Casellas.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/152825

(…)

Que la cobla d’onze músics, tal i com la coneixem avui, la va crear en Pep Ventura a meitats del XIX i que l’antecedent d’aquesta formació va ser la cobla de tres quartants que està constituïda per: flabiol i tamborino, sac de gemecs i tarota, és cosa sabuda i força exposada en els diversos treballs publicats sobre el naixement i l’evolució de la cobla.

Les explicacions que se solen donar al curiós nom que pren aquest trio “cobla de tres quartans” són, bàsicament dues:

  1. Se’n diu Tres Quartants per que són tres músics que toquen quatre instruments (ja que el flabiolaire toca, a més del flabiol, el tamborino).

  2. Al duet, format per flabiolaire i sacaire, se l’anomena mitja cobla (encara que a Mallorca, on aquesta formació sempre ha estat vigent, en diuen “xeremiers”) i, al quartet que en resulta a l’afegir-hi dues tarotes, cobla entera.

imatge

Per això a la formació intermèdia “trio” se l’anomena Tres Quartans. L’amic Jaume Ayats, però, que és un qualificat savi en aquestes matèries defensa que, ja que tres quartans era un mesura de capacitat aplicada al gra, equivalent aproximadament al gra que hi cabria en un tambor de mides considerablement més grans que el tamborino (quasi com els que usen les colles dels balls de diables), es pot creure que el nom de la formació podria provenir de la mida de l’instrument de percussió que feia la funció rítmica en aquelles velles cobles.

La vella expressió “tenir el cap com uns tres quartans” equival a la que solem usar actualment quan estem fins al capdamunt d’alguna cosa: tenir el cap com un bombo.

De fet, quarteres, quartants i picotins són mesures de capacitat legalment establertes a Catalunya a finals del segle XVI per al comerç del gra, com ho foren el porró i el petricó per al comerç del vi. La irrupció, dos-cents anys més tard, del sistema decimal mai va acabar d’esborrar del magí popular la metrologia nacional.

Sembla, doncs, que en les antigues cobles, la percussió hauria estat encomanada a un tambor de la mida d’un bidonet de vint litres.

(…)

Espolla: 8a trobada de cant improvisat

Espolla (l’Alt Emporda) – El proper dia 9 de gener del 2010, l’associació cultural la Fraternal, de la localitat empordanesa d’Espolla convoca la vuitena edició de la Trobada de cantadors, amb el cant improvisat com a element central.

8TrobadaEspolla_63

La present edició comptarà amb la presència i participació de Jaume Arnella. Durant la jornada es farà la presentació del Cançoner popular d’Espolla, un recull de cançons recollides per Joan Amades i Joan Tomàs, dins l’Obra del Cançoner Popular, l’any 1928 i que es van cantar l’any passat a la setena Trobada.

Al llarg de la jornada s’aniran desenvolupant diferents propostes com ara una exposició, les fases eliminiatòries del combat de nyacres, tallers, dinar, presentacions i, al final, el combat per entronitzar el nou “Rei de les nyacres”. Per participar-hi cal inscriure’s prèviament.

L’organització és a càrrec de l’associació la Fraternal i de Cor de Carxofa

http://www.espolla.org/asso.cultural/cantadors/cantador.html

vist a www.festes.org

El Ministerio de Indústria no té enllestida la transposició

Barcelona (el Barcelonès) – El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana ha informat que el “Ministerio de Industria” no podrà complir el calendari previst respecte a la Directiva Europea sobre pirotècnia, a causa de les modificacions que s’han de negociar i incloure a la normativa, però considera que amb el període cautelar d’implementació que disposa tindrà temps d’aprovar el nou “Reglamento de Cartuchería y productos pirotécnicos”.

El 4 de gener era la data senyalada per la Unió Europea per tenir redactat el text, que ha de tenir en compte les al·legacions formulades des del grup de treball que integren la Generalitat de Catalunya (CPCPTC del Dep. de Cultura i Mitjans de Comunicació i Dep. d’Interior, Relacions Institucionals i Participació), Associacions Municipalistes (ACPC i FMC) i associacionisme (Federacions de diables i dimonis, del bestiari i del balls de diables centenaris amb parlament).

Des del CPCPTC allò que més incertesa desperta és el redactat final de les al·legacions trameses. En qualsevol cas, des del Centre ja s’ha començat a treballar amb l’associacionisme per tal d’iniciar immediatament la formació dels futurs “Ciutadans reconeguts com a experts” (CRE) tal i com reclamarà la nova normativa.

vist a www.festes.org

El quinto d’Esplugues

El passat dia 26 de desembre, dia de Sant Esteve, es va organitzar la sala de l’Avenç el primer quinto popular. La iniciativa va neixer com a proposta per la recapatció de diners per tal de poder finançar la renovació de vesits. Una renovació que degut a la “falta de remanent” no comptarà amb tot el suport que una iniciativa com aquesta requereix, per a fer front als prop de 7000€ que hem pressupostat.

Logo Barrils

Aqui teniu unes quantes fotos

[flickr album=72157623093744178 num=36 size=Square]

Tal i com expliquen els companys de festes.org, El “Quinto”, “Quina” o “Plena” són alguns dels jocs col·lectius i d’atzar més característics de les festes de Nadal. En moltes poblacions les partides d’aquests jocs esdevenen els epílegs perfectes dels dinars de Nadal i un bon moment per trobar-se amb els amics i coneguts.

241_rifa

En l’actualitat, el Quinto, Quina o Plena es juguen després dels àpats típics de les festes de Nadal tant en l’àmbit familiar com en locals comunitaris habilitats per a l’ocasió. Es tracta d’un tipus de joc en què cada jugador té un cartó dividit en cases diferentment numerades i va posant senyals (amb llegums, guixetes, pedres) a les caselles a mesura que, trets a la sort, van sortint els nombres corresponents. El premi és pel primer jugador que aconsegueix omplir tota una casella (Quinto), totes les cases del cartró (Plena), o les cinc cases d’una mateixa fila (Quina).

La interacció verbal i el diàleg que s’estableix entre “el lloro” i els jugadors és una de les claus de l’èxit d’aquests jocs. En el Quinto i la Quina, el “lloro” és la persona encarregada d’anar cantant els nombres que van sortint a l’atzar d’un recipient de vímet i que mai són cantats amb el seu nom, sinó mitjançant endevinalles. Així, el número “1” es canta com “el més petit”, el “25” es respon amb un “Nadal!” o “les mamelles de la Paula” que es refereix al “88”.

(extret de festes.org a l’enllaç http://www.festes.org/articles.php?id=241)

Números del quinto

En la edició la nostra vila es van aplegar prop d’un centenar de persones que des de les vuit del vespre van estar jugant per aconseguir els diferents prèmis que s’hi sortejavem, tots aportats per part dels membres del Ball de Diables. Un bon assortit de caves, vins, torrons i dolços de Nadal, embotits i un parell de pernilets van fer que la gent s’animés a col·laborar d’aquesta manera amb la recaptació del Ball de Diables.

cartell quinto

La nit va ser molt animada i vam comptar amb força representació de gent d’Esplugues que va donar un toc molt divers. La sala de l’Avenç es va quedar petita i fins i tot es va haver de tèmer per que hi capigués tothom.

El resultat, una bona experiència que possiblement es repetirà l’any vinent, i vam tancar el quinto amb un fort impuls per la renovació d’aquests vestits amb una recaptació imporant.

Malauradament, hem tengut notícia que l’encarregat de desar els diners recollits els va perdre de camí cap a casa, per la qual cosa demanem a tothom que en sàpiga res que es posi en conctacte a la nostra adreça ball@diablesdesplugues.org.

Aquestes és la seva declaració:

Bones Diables,

Aquest correu segurament no agradarà massa i la veritat és que no sé massa com explicar-ho, però ahi va, sense embuts.
Ahir, després del quinto vam fer un recompte de diners  i me’ls vaig posar a la butxaca de la jaqueta. Sortint de l’avenç, força borratxo, vam anar al 2 punts a fer uns beures i no sé com ni quan avui m’he adonat que ja no tenia les peles a la jaqueta. No sé com va ser, jo em vaig oblidar que duia els diners i no sé si algú me’ls va robar al mateix bar, si se’m van caure pel camí o què, però el cas és que després de moltes hores buscant no els he trobat per enlloc!
He anat al 2 punts i allà no en saben res, he fet i desfet el camí cap a casa 3 vegades, he regirat casa meva, la furgo, però res. Bua, em sento fatal.
Em sap molt greu, això passa per beure massa, no sé, ja he parlat amb algú de la colla i hem quedat de fer demà dilluns una reunió extraordinària urgent a les 20h a l’Avenç per veure si algú sap alguna cosa més o parlar de com ho fem (si hem de fer denúncia, parlar amb l’Ajuntament, etc…)
I repeteixo, que la irresponsabilitat ha estat meva, i tranquils que ara tinc feina i podré avançar aquests diners, en parlem demà.
Bé, ho sento pel que ha passat amb la pasta, ens veiem demà qui pugui, vaig a dormir (si puc)

llufa_2

samarretes noves!

Bones,

Per tal de poder subvencionar un canvi de vestits en un moment de crisi econòmica com l’actual, el nostre Ball ha decidit fer unes samarretes per ajudar al finançament d’aquest canvi. És una de les primeres accions que farem en aquesta línia i que, suposo i espero, s’aniran explicant (al menys) en aquesta pàgina web.

Si esteu interessats en col·laborar amb la colla i us agraden aquestes samarretes podeu demanar-ne una al correu ball@diablesdesplugues.org

samarreta

Logo Barrils

Bon Nadal!

L’escola Isidre Martí d’Esplugues elabora cada any un pessebre amb un eix temàtic diferent. Enguany el pessebre va dedicat a les entitats del poble i el Ball de Diables surt representat!

Els nens i nenes de 5è i 6è són els que, amb fang, ens han posat al seu pessebre i fins i tot sortim cremant!

ball de diables

ball de diables cremant

Sons de Patum

Sobre la Patum se n’ha escrit, dit i parlat moltes coses. N’hi ha un gran volum de llibres i autors que han dedicat esforços en retratar diferents aspectes d’aquesta impressionant festa. El darrer treball és el Paisatge Sonor de la Patum, en el que no podia de ser d’una altra manera, participa en Ramon Felipó (entre altres).

sons de patum

Els Carranquers han posat aquesta informació al seu blog, que reproduïm a continuació. Us convidem a fer un cop d’ull a un magnífic treball.

El projecte ‘Paisatge sonor de la Patum’ es va gestar durant la Patum passada, quan es van enregistrar 240 hores de so, i des del juny fins ara s’ha treballat per seleccionar els més representatius i els més inèdits. Se n’han triat 155, a través dels quals es pretén explicar la Patum des de tots els punts de vista.

Durant l’última Patum, els impulsors del projecte van treballar per enregistrar tota mena de sons. Per exemple, el so del tabal tal com se sent des dels túnels de sota de la plaça Sant Pere, o com es viu des de dins un salt dels nans nous, o portant l’àliga, també com se sent un salt de plens des de Queralt i un so que la majoria de patumaires no coneixen, les tasques de neteja a la plaça Maragall, de matinada, un cop acabada la festa.

Tot aquest treball ja ha donat els seus fruits. A la pàgina web http://www.sonsdepatum.cat es poden escoltar i descarregar els diferents enregistraments. Aquest espai virtual està estructurat en setze categories:

  • Passada del tabal
  • Memorial Ricard Cuadra
  • Quatre fuets
  • Passada del migdia
  • Passades
  • L’Ofici
  • Patum de lluïment
  • Patum completa
  • Patum infantil
  • Patum de la llar de Santa Maria de Queralt
  • Patum dels pobres
  • Llocs
  • Micropaisatges
  • Materials
  • Carrers buits
  • Memòria

A més, ja es pot comprar a les llibreries de Berga, el DVD amb el documental sonor de la Patum, que inclou els sons, acompanyats de fotografies i de textos.

Les xifres del projecte són dignes de tenir en compte: 240 hores d’enregistraments sonors que han donat 155 sons, més de 13.000 fotografies i 146 textos inèdits sobre la Patum de 79 autors diferents com mossèn Josep Maria Ballarín, Ramon Felipó, Dolors Santandreu i Jaume Capdevila, entre d’altres.ç

Informació extreta de: Lo Carranquer

reaccions als versots 2006

L’any 2006, concretament el 24 de novembre el nostre Ball va rebre una comunicació escrita per part del Consell Municipal de la Dona d’Esplugues de Llobregat, presidit per l’alcaldessa: na Pilar Díaz, coneguda pel populatxo com a “Pilarin”.

La carta venia a transmetre el malestar per els “verçots” recitats durant la festivitat de Santa Magdalena de 2006. Segons aquest col·lectiu el continguts d’aquests van “ofendre  el col·lectiu de les dones” per la qual cosa ens demanaven una rectificació del seu contingut.

Aquesta és la carta que ens van enviar.

La posició de la colla es pot llegir, en una resposta, també escrita, que es va fer arribar. En el text donàvem una visió pedagògica dels versots alhora que donàvem ple suport a la seva lluita, així com a la lluita contra moltes altres injustícies socials, algunes de les quals patim nosaltres mateixes diariàment.

També però ens reafirmàvem en el contingut dels versots i assumíem col·lectivament el contingut del versot polèmic.

Textos que mai han vist la llum en cap mitjà local, però dignes de dedicar una breu lectura.

Resposta del Ball de Diables

Mai hem tornat a tenir notícies de l’esmentat Consell: ni de la valoració que se li va fer arribar, ni d’altres desacords en el continguts dels versots…

Potser tot plegat va venir a cuento perquè aquell mateix any els partits polítics locals ja començaven a encarar les Municipals’07?