El tamborino de la Senyoreta Pepis

Remenant pel blog del nostre Marcel Casellas hem trobat aquesta entrada. El Marcel ens parla de diferents intruments musical i de la formació tradicional de “Tres Quartans” i de l’origen d’aquest mot… i oh sorpresa! Altre cop tot lliga malgrat que els nostre tabals siguin més grans… us adjuntem un fragment del text i us convidem a visitar el Bloc d’en Casellas.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/152825

(…)

Que la cobla d’onze músics, tal i com la coneixem avui, la va crear en Pep Ventura a meitats del XIX i que l’antecedent d’aquesta formació va ser la cobla de tres quartants que està constituïda per: flabiol i tamborino, sac de gemecs i tarota, és cosa sabuda i força exposada en els diversos treballs publicats sobre el naixement i l’evolució de la cobla.

Les explicacions que se solen donar al curiós nom que pren aquest trio “cobla de tres quartans” són, bàsicament dues:

  1. Se’n diu Tres Quartants per que són tres músics que toquen quatre instruments (ja que el flabiolaire toca, a més del flabiol, el tamborino).

  2. Al duet, format per flabiolaire i sacaire, se l’anomena mitja cobla (encara que a Mallorca, on aquesta formació sempre ha estat vigent, en diuen “xeremiers”) i, al quartet que en resulta a l’afegir-hi dues tarotes, cobla entera.

imatge

Per això a la formació intermèdia “trio” se l’anomena Tres Quartans. L’amic Jaume Ayats, però, que és un qualificat savi en aquestes matèries defensa que, ja que tres quartans era un mesura de capacitat aplicada al gra, equivalent aproximadament al gra que hi cabria en un tambor de mides considerablement més grans que el tamborino (quasi com els que usen les colles dels balls de diables), es pot creure que el nom de la formació podria provenir de la mida de l’instrument de percussió que feia la funció rítmica en aquelles velles cobles.

La vella expressió “tenir el cap com uns tres quartans” equival a la que solem usar actualment quan estem fins al capdamunt d’alguna cosa: tenir el cap com un bombo.

De fet, quarteres, quartants i picotins són mesures de capacitat legalment establertes a Catalunya a finals del segle XVI per al comerç del gra, com ho foren el porró i el petricó per al comerç del vi. La irrupció, dos-cents anys més tard, del sistema decimal mai va acabar d’esborrar del magí popular la metrologia nacional.

Sembla, doncs, que en les antigues cobles, la percussió hauria estat encomanada a un tambor de la mida d’un bidonet de vint litres.

(…)

Deixa un comentari