Correfoc a Sant Just

Ens arriba el cartell del correfoc dels rifenyos. Aquest 24 d’abril a banda de la sortida del Drac de Sant Just, estrenen colla: els dimonis “Apagallums de Cama Blanca”.

Reproduim un text de la seva pàgina web http://apagallumsdecamablanca.webnode.com/

Rondava els volts del nadal de l’any 2008, per aquelles èpoques era habitual trobar un grup de joves intentant arreglar el món des del bar. Quan de sobte en una de les converses que sempre portaven enlloc, la noia més jove de la taula va proposar la gran animalada podien cremar la façana de la casa cultural Can Ginestar que tant els hi agradava. De cop i volta es va aixecar un gran rebombori per tota la taula, tothom tenia ganes d’opinar sobre aquella conversa sense final, però un d’ells va proposar-ho de portar aquella bogeria a terme.

Ningú donava crèdit, no podia ser, però tenien ganes de fer-ho. El gran problema era com demanar-ho a la casa de la vila per què els deixessin.

En un racó de la taula sempre i era ell, una persona molt callada, que no feia grans comentaris de filosofia i molt estimat per la resta. Va parlar. Va tenir una magnifica idea, creant un grup d’espectacle de foc de carrer segur que els donaven permís per fer la gran gesta. I en això que tota la taula va deixar d’arreglar el món des del bar i es van posar tots junts a treballar.

La primera gran discussió va ser com es definien. Eren Dimonis o eren Diables? No tenien molta idea de quines eren les diferències així que van decidir anar a veure un espectacle de dimonis i un altre de diables en altres pobles per poder saber quina identitat agafaven. Un cop van veure els dos espectacles van tenir clar que ells eren dimonis. El seu objectiu era cremar façanes i per tant no podien estar marcats per uns rituals tradicionals com tenien les colles de diables.

Un cop ja tenien identitat, el següent pas era amenitzar aquelles hores de treball amb molt bona música. Un grup d’ells va decidir que podia preparar ritmes que fessin molt agradables aquelles hores, i dit i fet, van començar a repartir ritme per tot el poble de Sant Just Desvern.

Ja tenien ritme, tenien identitat però els faltava el vestit per poder treballar. Un dels nois d’aquell grup que es començava a dividir en petits equips de treball tenia algunes nocions de costura, així que decidir fer la creació de tota la indumentària, tan per als músics com pels encarregats d’encendre les façanes.

Tot el grup estava molt content i animat amb tot el que estaven fent néixer. Ho tenien tot, però de sobte es van adonar que no. No tenien cap manera per poder transportar tot el material pirotècnic de façana en façana i anar cremant. Un dels moguts del grup havia treballat algun anys amb el seu pare de fuster i es va animar a fer la construcció d’un carro que pogués carrega tones i tones de material pirotècnic. Dit i fet, tres d’ells es van posar a treballar i en poc més d’una setmana ja l’havien acabat.

Els hi semblava impossible, ja ho tenien tot, tot? Els faltava el més important de tot la pólvora per poder cremar-ho tot. Tenien un gran problema sense una solució ràpida. L’única manera que van tenir per aconseguir la pólvora era comprant-la. Però de diners no en tenien pas per poder començar a treballar. Ja que la casa cultural de Can Ginestar volien cremar allà que és van adreçar. Temps dolents els i deien, però ells capficats volien veure aquella façana encesa. Així que següent pas, a la casa de la vila havien de picar. De bat a bat la porta els hi van obrir i suficients diners van sortir.

Desprès d’anys de creació aquest grup a posat data per la seva presentació. El dia escollit és el 24 d’abril i molta festa volen fer.

24 d’abril a les 20:30h a Can Ginestar  BATEIG dels apagallums de cama blanca i correfoc amb el drac de sant just concerts 23:30 al camp de futbol municipal

  • tirant lo funk
  • rumb al bar
  • dj’s
Rondava els volts del nadal de l’any 2008, per aquelles èpoques era habitual trobar un grup de joves intentant arreglar el món des del bar. Quan de sobte en una de les converses que sempre portaven enlloc, la noia més jove de la taula va proposar la gran animalada podien cremar la façana de la casa cultural Can Ginestar que tant els hi agradava. De cop i volta es va aixecar un gran rebombori per tota la taula, tothom tenia ganes d’opinar sobre aquella conversa sense final, però un d’ells va proposar-ho de portar aquella bogeria a terme.

Ningú donava crèdit, no podia ser, però tenien ganes de fer-ho. El gran problema era com demanar-ho a la casa de la vila per què els deixessin.

En un racó de la taula sempre i era ell, una persona molt callada, que no feia grans comentaris de filosofia i molt estimat per la resta. Va parlar. Va tenir una magnifica idea, creant un grup d’espectacle de foc de carrer segur que els donaven permís per fer la gran gesta. I en això que tota la taula va deixar d’arreglar el món des del bar i es van posar tots junts a treballar.

La primera gran discussió va ser com es definien. Eren Dimonis o eren Diables? No tenien molta idea de quines eren les diferències així que van decidir anar a veure un espectacle de dimonis i un altre de diables en altres pobles per poder saber quina identitat agafaven. Un cop van veure els dos espectacles van tenir clar que ells eren dimonis. El seu objectiu era cremar façanes i per tant no podien estar marcats per uns rituals tradicionals com tenien les colles de diables.

Un cop ja tenien identitat, el següent pas era amenitzar aquelles hores de treball amb molt bona música. Un grup d’ells va decidir que podia preparar ritmes que fessin molt agradables aquelles hores, i dit i fet, van començar a repartir ritme per tot el poble de Sant Just Desvern.

Ja tenien ritme, tenien identitat però els faltava el vestit per poder treballar. Un dels nois d’aquell grup que es començava a dividir en petits equips de treball tenia algunes nocions de costura, així que decidir fer la creació de tota la indumentària, tan per als músics com pels encarregats d’encendre les façanes.

Tot el grup estava molt content i animat amb tot el que estaven fent néixer. Ho tenien tot, però de sobte es van adonar que no. No tenien cap manera per poder transportar tot el material pirotècnic de façana en façana i anar cremant. Un dels moguts del grup havia treballat algun anys amb el seu pare de fuster i es va animar a fer la construcció d’un carro que pogués carrega tones i tones de material pirotècnic. Dit i fet, tres d’ells es van posar a treballar i en poc més d’una setmana ja l’havien acabat.

Els hi semblava impossible, ja ho tenien tot, tot? Els faltava el més important de tot la pólvora per poder cremar-ho tot. Tenien un gran problema sense una solució ràpida. L’única manera que van tenir per aconseguir la pólvora era comprant-la. Però de diners no en tenien pas per poder començar a treballar. Ja que la casa cultural de Can Ginestar volien cremar allà que és van adreçar. Temps dolents els i deien, però ells capficats volien veure aquella façana encesa. Així que següent pas, a la casa de la vila havien de picar. De bat a bat la porta els hi van obrir i suficients diners van sortir.

Desprès d’anys de creació aquest grup a posat data per la seva presentació. El dia escollit és el 24 d’abril i molta festa volen fer.

Deixa un comentari