Crònica de la Vida d’Esplugues

Article per a la Crònica de la Vida d’Esplugues

Versots i Santa Magdalena

El proper 22 de juliol, totes les espluguines celebrem la nostra Festa Major. Ja fa una pila d’anys que els diferents entremesos de cultura popular i tradicional que tenen representació a la nostra vila (el Ball de Bastons, els Gegants, els Capgrossos, els Castellers, l’Esbart, …) surten al carrer configurant un dels seguicis d’aquest caire més important de la nostra vila.

ball-parlat-2007

Malgrat aquesta festivitat hagi passat a segon pla degut a la voluntat consistorial (retirant fins i tot el caràcter de festiu oficial), la festa ha pogut revifar una mica des de la seva desaparició. Des de la seva recuperació ha patit algunes modificacions en el programa, però que encara no satisfà les aspiracions de diversa gent, que vol i ha volgut aportar més a aquesta celebració, tant en la diversitat d’actes com en la durada de la celebració.

La celebració, gira bàsicament en torn a les músiques pròpies d’Esplugues dels diferents entremesos. I és així que s’inicia als jardins del Robert Brillas amb un homenatge al Ginjoler (arbre la fusta del qual és molt apreciada per a la construcció d’instruments tradicionals).

Enguany, i degut a les fortes ventades de principis d’any, un dels gegantins pins dels jardins del Robert Brillas va caure atzarosament sobre el Ginjoler, trencant el tronc per la meitat. El Ginjoler, però ha rebrotat, i tot sembla indicar que aquest any es podrà celebrar de la mateixa manera que anys passat, això sí tot a escassos 40 centímetres a peu de terra.

La festa continua amb un seguici en direcció a l’església de Santa Magdalena, on la majoria de les comparses actuants realitzen una actuació dins d’aquesta per concloure amb una ofrena floral. Cal destacar el pilar caminant que construeixen els Castellers, que per la seva espectacularitat, fa arrencar cada any, un fort aplaudiment dels assistents a la tot just acabada la missa patronal, que ressona per tota l’església d’una manera ensordidora.

És en aquest seguici i a la sortida de tots els assistents de les actuacions dins l’església on el Ball de Diables ha afegit la seva participació a la festa. Si bé durant el seguici, el Ball de Diables omple els carrers de fum, espurnes i soroll, a la sortida de l’església fa ús de l’element que més el caracteritza: la paraula

El Ball Parlat

Des del primer any que el Ball de Diables ha participat de la festa de Santa Magdalena ha fet d’alguna o altra manera, un dels aspectes principals d’aquest Ball, l’anomenat Ball Parlat.

Aquest Ball Parlat, consisteix en una representació teatral de caràcter popular (amb reduïda escenografia i amb una posada en escena molt bàsica) representada pels diferents personatges que conformen el Ball de Diables: el Llucifer (cabdill dels diables), la Diablessa (lloctinent i companya del Lluicfer), els Diables i l’arcàngel Sant Miquel (com a representat celestial i adversari dels Diables). És doncs una batalla dialèctica que escenifica la eterna lluita entre el bé (àngels) i el mal (diables).

Malgrat que l’origen és perd en el temps, les conegudes apropiacions de l’església cristiana de diferents tradicions paganes van fer que aquest Ball és convertís en aquesta lluita amb un caràcter marcadament moralista, on evidentment els àngels i el cel resulten sempre vencedors. I on els pecats capitals, representats pels diferents diables, són derrotats un a un per les virtuts de l’ésser humà.

Els versots

Després d’un petit diàleg de presentació dels diferents personatges, Llucifer crida als seus diables, per a que mostrin a sant Miquel com la humanitat ha estat presa dels seus vicis i pecats capitals com a mostra del seu poder.

Passen a escena doncs un seguit de diables, que mitjançant els anomenats “versots”, expliquen i opinen sobre esdeveniments de tota mena que han succeït o transcendit al llarg de l’any. Aquests versots són textos redactats pels mateixos diables que utilitzen la rima per tal de facilitar la seva lectura i li donen un caire satíric on predomina la crítica social amb un llenguatge desvergonyit i irònic i a sovint gras i groller.

De fet els versots són una més del nombrós ventall d’expressions literàries orals de caràcter popular que hi ha arreu. Des de les corrandes a casa nostra, passant per les chirigotas andaluses fins als vertzos bascos, passant per les més nostrades xirimies menorquines, són exemples d’una mateixa necessitat: la necessitat del poble d’explicar, narrar i fer crònica quotidiana.

La rima dels versots, tot i que avui en dia és un dels trets estilístics dels mateixos, és una mostra de l’antiguitat d’aquest fet, ja que en el seu dia era una pràctica totalment oral, i la rima una ajuda per tal de poder memoritzar el versot a l’hora de recitar-lo. És per aquest motiu oral que els versots només tenen sentit en el seu moment d’ésser recitats, i per tal de promocionar aquest fet, el contingut d’aquests versos és guardat en escrupolós silencia. Ningú (inclosos la resta dels diables) coneix el contingut d’aquests versots fins que es reciten a plaça.

Crítiques dels versots

Per la seva naturalesa els versots han estat, en només sis anys, el centre d’atenció per molts governants i gent propera als poders públics des del seu primer cop. És clar que no han patit cap censura, degut a que, teòricament en la nostra societat actual no existeix, però ningú pot negar, que aquests textos incomoden als poderosos (i seguint el fil a la tradició de l’antiguitat: “als pecadors”) i a les seves afinitats i persones amigues.

I degut a aquest malestar, podríem arribar a trobar subtils indicis d’accions de càstig i discriminació pels poders públics vers el Ball de Diables. Altra gent també no es cansa de repetir que els versots “ara no toquen” (com diria en Jordi Pujol) en moment de celebrar una Festa Major.

Des del nostre punt de vista, els versots formen part de la festa, com ho avalen tradicions centenàries arreu del nostre país, i potser la mancança està a casa nostra, entre part del veïnat d’Esplugues, en entendre-les com a tals, mancança que, amb una perspectiva de llibertat no costaria gaire suplir.

Des de sempre que practicar la crítica als poders locals o més propers sempre ha estat més arriscada, encara que es faci en un to burleta i festiu, o desenfadat. I sempre aquell qui ha tingut rellevància pública ha estat més immune a les seves represàlies… ja se sap, per molt grossa que la diguis, és més fàcil veure la palla en l’ull dels altres que no pas la biga en el propi.

Agraïments

Sigui com sigui, des d’aquestes ratlles us convidem el proper 22 de juliol a participar de la Festa Major de Santa Magdalena i a escoltar el Ball Parlat i els versots d’aquest any, així com la resta de representacions que els diferents entremesos realitzen per aquesta diada. També ens agradaria utilitzar aquestes línies per agrair i animar a les persones que fan possible la Crònica de la Vida d’Esplugues per oferir espais reals de participació i difusió implicant-se en el dia a dia de la nostra vila, i dur a terme una tasca molt important, molt poc agraïda i menys encara reconeguda.

Diable sóc d’aquest ball, diable sóc i seré
i la Crònica has de llegir, si d’Esplugues vols saber!

Deixa un comentari