Situació

Geogràfica

Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) és el pet de Barcelona. En plena àrea metropolitana és famosa per sortir a les notícies del trànsit els matins dels dies laborables. Limita amb Collserola pel nord, pel sud amb Cornellà i l’Hospitalet, per l’oest amb Sant Joan Despí i Sant Just Desvern i per l’est amb Barcelona.

Històrica

Poble d’origen agrícola, es va convertir en una vila-jardí a principis del segle XIX per les classes aburgesades de Barcelona, que venien a passar els estius i els caps de setmana a la nostra vila. Motivada per la falta de mà d’obra de la Catalunya industrialitzada, Esplugues va començar a acollir exponencialment nous veïns passant de 3.631 habitants al 1940, a 15.394 l’any 1963, fins als 47.000 d’avui en dia, adquirint unt marcat caràcter obrer.

Econòmico-social

tots aquests fluxes migratoris, juntament al que patim avui en dia, de substitució de població (en els darrers 10 anys prop de 20.000 persones nascudes a Esplugues han marxat, però alhora han vingut aproximadament 20.000 nascudes a altres indrets de Catalunya) han marcat inevitablement el caràcter local. La identitat i el sentiment local estan ferits de mort, ja que si fa 40 anys Esplugues es convertia en una ciutat dormitori per als milers d’immigrants que venien a buscar feina del sector industrial, actualment ha esdevingut una ciutat dormitori de luxe per als treballadors del sector dels serveis de la gran ciutat veïna, que busquen a Esplugues un vida de pau i tranquil·litat.

Cultural

Al final de la dictadura franquista, Esplugues va gaudir una explosió d’interès per la cultura popular i tradicional. Als anys 80 es van estrenar balls de gegants, de bastons, dimonis, de capgrossos i amb el temps s’han incorporat els castellers i finalment el ball de diables. Però degut a la emigració de població local que havia crescut amb aquesta recuperació cultural, la immigració de nouvinguts desinteressats per tot allò que no sigui descans i silenci. Juntament amb una evident sensació d’indiferència de les institucions per aquesta tendència social, la situació no sembla gens optimista.

“Sí, el futur està fotut. Però recordem-nos que de no ser per la obstinada lluita dels resistents vers els residents; avui no seríem on som, avui no seríem qui som.
I per nosaltres tampoc serà, i ningú mai ens podrà dir que ens han vençut i menys encara que ens hem rendit. Perquè la nostra empenta hagués estat capaç d’això i de més, i perquè la nostra lluita és difícil, més en aquest moment i en aquest indret. I davant de tanta adversitat l’únic camí és la solidaritat i l’únic obstacle la traïció”

Bai-Her von. Munix