El Quinto d’Esplugues

Tal i com expliquen els companys de festes.org, El “Quinto”, “Quina” o “Plena” són alguns dels jocs col·lectius i d’atzar més característics de les festes de Nadal. En moltes poblacions les partides d’aquests jocs esdevenen els epílegs perfectes dels dinars de Nadal i un bon moment per trobar-se amb els amics i coneguts.

241_rifa

En l’actualitat, el Quinto, Quina o Plena es juguen després dels àpats típics de les festes de Nadal tant en l’àmbit familiar com en locals comunitaris habilitats per a l’ocasió. Es tracta d’un tipus de joc en què cada jugador té un cartó dividit en cases diferentment numerades i va posant senyals (amb llegums, guixetes, pedres) a les caselles a mesura que, trets a la sort, van sortint els nombres corresponents. El premi és pel primer jugador que aconsegueix omplir tota una casella (Quinto), totes les cases del cartró (Plena), o les cinc cases d’una mateixa fila (Quina).

 La interacció verbal i el diàleg que s’estableix entre “el lloro” i els jugadors és una de les claus de l’èxit d’aquests jocs. En el Quinto i la Quina, el “lloro” és la persona encarregada d’anar cantant els nombres que van sortint a l’atzar d’un recipient de vímet i que mai són cantats amb el seu nom, sinó mitjançant endevinalles. Així, el número “1” es canta com “el més petit”, el “25” es respon amb un “Nadal!” o “les mamelles de la Paula” que es refereix al “88”.

(extret de festes.org a l’enllaç http://www.festes.org/articles.php?id=241)

Notícies d’altres anys:

http://diablesdesplugues.org/?s=quinto
CIMG0064

A la vida, tothom es va confeccionant un calendari amb una sèrie de trobades, actes, dinars, accions,… que per la gratificació i emoció que desperten es fixen d’alguna manera, amb més o menys periodicitat, en el calendari d’anys següents… i és així (i potser només així?) quan un acte organitzat espontàniament per les necessitats determinades d’un any, esdevé tradicional (potser és massa d’hora per dir-ho)… fins quan? Doncs fins que deixi de despertar aquests mateixos sentiments que des del primer van aportant any rere any… aleshores esdevindran folklore, amb tot el mal regust que aquesta paraula deixa a la boca.

 

Deixa un comentari