Avenç… bye-bye

http://www.avencentrecultural.cat/
Facebook de l’Avenç

Interpretem del que expliquen els savis, que en el procés de creació d’un acte de cultura popular hi ha dues fases o models molt diferenciats als quals se li ha de trobar un equilibri. La primera es produeix en un ambient espontani i té un caràcter molt anàrquic, transgressor i molt irreverent contra l’autoritat constituïda. Per força major, aquesta primera fase conclou en un temps passat en una mena d’institucionalització de la festa, que per la mateixa supervivència d’aquesta ha de renunciar a aquest caràcter tan espontani i irreverent per donar pas a una fórmula més consensuada, ordenada i respectuosa amb la resta dels elements participants. (*)

Des del Ball de Diables d’Esplugues de Llobregat entenem la cultura popular en la seva vessant més radical i la diferenciem clarament de la cultura popular de masses distribuïda com un producte de consum i del folklore més embalsamat. És per això que som molt autocrítics en tota la participació que tenim en els diferents espais festius i de cultura popular dels que participem i/o impulsem.

En el cas del Quinto de Sant Esteve o Quinto d’Esplugues o Quinto de Diables (com se li vulgui dir al quinto que fins ara es celebrava el 26 de desembre a l’Avenç) és un clar exemple de CULTURA POPULAR en majúscules, del qual el Ball de Diables se sent molt orgullós d’haver impulsat durant una pila d’anys.

És per això que creiem que, com tot acte popular incipient, el Quinto ha estat acompanyat de certa disbauxa i irreverència, s’ha aixecat diverses vegades contra totes aquelles actituds aromatitzades amb un cert tuf a naftalina i ranci, i potser ha durat masses anys aquesta primera fase. El que sí creiem és que s’ha forjat dintre dels paràmetres que experts etnòlegs caracteritzen les manifestacions de cultura popular. En segon pla deixem les anecdòtiques visions que les diferents parts en poden fer sobre les actituds desenvolupades, l’ús de l’espai, la implicació personal, el diàleg i la organització.

El fruit de l’èxit es pot copsar en diferents àmbits, com ara haver esdevingut un dels primers quintos de referència a la comarca, que vinguin persones de diferents pobles propers a participar i que aquesta mateixa presència hagi derivat en curiositat per engegar en les seves localitats quintos similars o amb el mateix rerefons.

Sigui com sigui, enguany el centre cultural ha decidit no apostar per donar continuïtat a aquest acte de cultura popular, per la qual cosa el Quinto aquest any no es celebrarà a l’Avenç per decisió refermada de la seva junta. I en plena transició cap a una consolidació i maduració d’aquest acte, ens veiem faltats de l’espai físic, element imprescindible per a la continuïtat de la festa.

Però estigueu tranquil·les: el Quinto és un acte tant consolidat a tants nivells que un entrebanc com aquest no el farà claudicar.

Els que més ens importa són tres conseqüències directes d’aquesta decisió:

La primera i més evident, és que una decisió com aquesta empobreix, més si es pot, el teixit associatiu d’Esplugues (entenent pobre com la escassa relació i cordialitat entre les nombroses entitats que formen part d’aquest teixit) i això no beneficia a cap de les parts afectades. La part més perjudicada, evidentment, és sempre la més feble, i en aquest cas el Ball de Diables. Però no ens enganyem, l’Avenç, l’altra part no es queda exempt de dany; malgrat tenir una forta estructura, una proximitat i suport del govern municipal i una més amplia subvenció.

La segona, només afecta a l’Avenç: l’entitat que trenca la relació. I és en definitiva la oportunitat perduda d’haver format part de la maduració d’un acte com el Quinto i l’evident mostra que l’Avenç, pel que sembla, no és un espai on poder encabir actes de cultura popular, entenent aquests actes com s’han definit en un inici.

La darrera afecta al Ball de Diables únicament. I és la felicitació i reconeixement que obté en haver proposat i realitzat un acte de cultura popular (amb els seus encerts i desencerts), d’haver aplegat a un gran de diversitat d’espluguines en una mateixa sala, d’haver popularitzat una tradició del país, i d’haver arribat a indrets fora de la vila, únicament fent una cosa ben senzilla: el Quinto.

I en definitiva, aquestes conseqüències són les que ens porten a pensar en el nostre passat i, fent un exercici d’història-ficció, se’n acut una qüestió: Pot ser que si aquestes forces haguessin trobat una entesa similar a la que avui en dia no s’ha assolit, avui estaríem tots orgullosos d’un quinto popular, celebrat a l’Avenç des de fa més de 50 o 60 anys?

Entre totes, tenim el poble que ens mereixem.

aviat més informació

(*) interpretació lliure del pròleg de Joan Prat de «la Baixada de l’Àliga vista pels aguilers», de Miguel Àngel Magan, Arola Editors